17 d’ag. 2014
13 d’ag. 2013
Fall 2013
Catalan Language and Culture I
Monday –Wednesday 11.00am– 12:50 pm
Núria Dordal
Homs
Office: ROLFE Hall 4329
Office
Hours: by appointment
SYLLABUS
Course Description
Have you ever heard about Barça's victories, Joan
Miró's fanciful paintings, the irreverent and brilliant Salvador
Dalí and Antoni Gaudí's unique buildings? Well, this means you
already know something about the Catalan culture. Besides, if you
have ever been to Barcelona, one of the most visited cities in
Europe, you might have already heard some Catalan words.
This course, designed for beginners, is aimed at
enthusiastic learners of new languages, specially those interested in
finding out more about a European language that doesn't enjoy the
support and visibility of a sovereign nation-state apparatus.
The very basics of the language will be addressed
through a wide range of activities, including listening to songs,
reading some excerpts from works by Catalan authors, watching parts
of Catalan films and Television programs, etc. These different
teaching activities will be also arranged to introduce students to
the wider cultural context of the Catalan language, which is not only
spoken in Spain but also in some regions of France and Italy, and it
is the only official language of Andorra.
Textbook
The
teaching materials will be provided by the instructor at the
beginning of the course.
Grading
The weekly progress of each student will be recorded,
and students are urged to consult the instructor weekly to discuss
their strengths and weaknesses. The final grade is based on:
- Attendance 5%
- Homework 10%
- In-class participation 15%
- Final project 15%
- Quizzes (3) 15%
- Mid-term exam (oral and written) 20%
- Final exam (oral and written) 20%
10 d’ag. 2013
4 d’ag. 2013
4 de juny 2013
3 de juny 2013
1 de maig 2013
MARIA MERCÈ MARÇAL
 |
| Font: Flickr |
Escriptora, docent, editora, traductora i activista, Maria Mercè Marçal (1952-1998), és una de les veus més destacades de les poesia catalana dels 70 als 90 del segle XX. La seva poesia, deutora de l'imaginari surrealista, enllaça amb l'obra d'autors com Joan Brossa. Sobre aquesta tradició Marçal afegeix l'interès per expressar l'experiència femenina com l'embaràs i per tractar una perspectiva vital fins aleshores inèdita, la de l'amor entre dones, que tant necessitava d'una figura de la seva talla. Al llarg de la seva trajectòria va rebre premis literaris com el Carles Riba (1976) per Cau de Llunes i el Carlemany (1994) per la novel·la La passió de Renée Vivien. Al costat d'aquests títols, recomanem el poemari La germana, l'estrangera (1981-1984), les antologies Desglaç (1984-1988, recentment traduïda al castellà per Andrés Sánchez Robayna), Llengua abolida (1977-1988) i el CD El meu amor sense casa (2003), en què podem escoltar la poetessa recitant els seus textos.
Des del punt de vista biogràfic, l'escriptora va ser sempre reservada. El seu matrimoni amb el poeta Ramon Pinyol Balasch amb qui va fundar l'editorial Llibres de Mall, va durar només quatre anys, 1972-1976. El 1980 va tenir una filla, Heura. Mai Cobos i Fina Birulés van ser companyes sentimentals amb impacte en la seva vida i la seva poesia. Va morir de càncer amb només 45 anys. Cantautors com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz i Miguel Poveda han posat música als poemes de Marçal. Deixem un enllaç d'aquest últim: "Cançó del bes sense port".
Traduïm per als lectors un dels seus poemes més poderosos basat en un quadre de Frida Kahlo. Esperem que els agradi.
“Frida”
(Sobre una pintura de Frida Kahlo)
Tinc dins del cap un cap d'home,
—matriu sense camí! Donar-lo a llum em mata, servar-lo em fa morir. No és cap home, és un nen, clavat com una dent. Si no neix em devora per dins, si neix m'esbotza el crani i el cervell. Enmig del seu front un ull em vigila glaçat perquè cap culpa no m'exiliï d'aquest vell paradís.
....
En la cabeza tengo una cabeza de hombre,
-¡matriz sin camino!
Darla a luz me mata
Conservarla es morir.
No es ningún hombre, que es un niño
clavado como un diente.
Si no nace, me devora por dentro,
si nace, me revienta cráneo y cuello.
En medio de su frente, gélido,
un ojo me vigila para
que la culpa jamás me exilie
de este viejo paraíso.
|
Text introductori i traducció del poema: JUAN JESÚS PAYÁN.
25 d’abr. 2013
JOSEP CARNER
- Josep Carner va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884. Va ser periodista, poeta i guionista. Al llarg de la seva vida es va establir com el millor representant del moviment català del Noucentisme, i és reconegut com el príncep del poetes catalans. Entre els seus amics hi havia Enric Prat de la Riba i Pompeu Fabra. Es va exiliar després de la Guerra Civil, primer a Mèxic i després Bèlgica, on va morir l'any 1970.
- TRES NOIES (FRAGMENT)
-
- Text introductori i traducció: KEVIN KEYS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)